FONT: ARNALD PLUJÀ
18.
LES VIES DE COMUNICACIÓ TERRESTRE
Malgrat l’aïllament i l’accidentat relleu, Sant Pere de
Rodes estava més ben comunicat del que podríem imaginar. De fet, la muntanya de
Verdera estava farcida de vials que menaven als pobles veïns i una xarxa de
corriols per accedir lliurement a les diferents partides de terra. En les
afrontacions del capbreu, sempre se citen els diversos camins com a vies
públiques, a excepció d'alguns viaranys i carrerons, sense diferenciar el
trànsit de persones o animals. Tot seguit presentem una aproximació de la xarxa
viària existent al segle XV, amb una proposta de 45 recorreguts, configurada a
partir de les cinquanta citacions diferents del capbreu, però sense respectar
l’ordre de la citació literal per tal de prioritzar l'itinerari principal.
1.
Via pública de Santa Creu de Rodes a ses Palomeres
El mateix camí que menava al
monestir i al coll del Bosc, per després baixar directament fins al planell de
muntanya del Dijous, on s’emplaçava el veïnat de les Palomeres, seguint un traçat
aproximat al de l’actual carretera asfaltada.
2.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Sant Salvador
S’enfilava de forma
transversal des de la mateixa vila fins a carenar la Verdera, on ja seguia el
mateix vèrtex muntanyós fins a Sant Salvador. El primer tram del camí encara
persisteix i el darrer concorda amb una pista forestal de recent
construcció.
3.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Llançà
Segueix el mateix recorregut
dels masos de la Pallera i la Granja fins el coll del Perer, després baixa
rostos avall per la carrerada que mena a Llançà. Un brancall secundari anava a
Vilajuïga travessant els paratges de Venturer, Vilamartí, La Roca, Miralles i
Canyelles.
4.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Palau
S’iniciava a la font del Mas
Ventós, baixava pel rec del Bac, entrava a Palau per l’actual raval de la
Ciutat i el carrer del Mas Ventós. La major part del recorregut concorda amb el
traçat actual, excepte alguns trams de la muntanya d’en Caselles.
5.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Pau
Mateix traçat actual que passa
de Santa Creu de Rodes al Mas Ventós i travessa el coll del puig de l’Home, on
canviava de vessant, per baixar de forma transversal fins a Pau, tot
zigzaguejant per facilitar els diferents canvis de nivell.
6.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Canyelles
Des de Santa Creu de Rodes
anava al Mas Ventós pel costat de llevant del puig de l’Home i baixava
directament a la plana resseguint bona part de la capçalera de coma de
l’Infern, on un brancall menava directament al poblat de Canyelles i, d’aquí, a
Vilajuïga.
7.
Via pública de Santa Creu de Rodes al coll del Bosc
Resseguia el mateix camí que
menava a les Palomeres i el coll del Bosc, passant per dessota el monestir. Es
tracta del mateix traçat que utilitzen els visitants per arribar a Sant Pere de
Rodes, enllaçant els dos aparcaments existents.
8.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Sant Baldiri
Repetia part de traçats ja
descrits anteriorment, de Santa Creu al monestir, del coll del Bosc a la Selva,
Armenrodes, costa de l’Oratori i el Torrelló, per entrar directament al terme
de Sant Baldiri, amb la variant principal que anava a la capella.
9.
Via pública de Santa Creu de Rodes a Roses
El primer tram era el mateix
que menava a Palau. Poc abans d’arribar a dita població, prenia un brancall esquerrà que travessava
els termes de Saccarés i Caraps, bona part encaixat entre paret seca, en
realitat el mateix antic camí de Palau a Roses.
10.
Via pública de Santa Creu de Rodes a la Selva
Mateix recorregut que el camí
de les Palomeres al coll del Bosc, des d’on ja canviava de vessant, baixant
rostos avall pel paratge de Gatiens i entrava a la Selva per la Palaua i la
font del Mollor, concordant amb el traçat actual.
11.
Vies públiques de Santa Creu a Castelló
El capbreu esmenta dos traçats
que baixaven a la plana; un de Mas Ventós a Palau i, l’altre, per la Creu Blanca a Pau. Després
vorejaven l’estany de Castelló; un pel sector de llevant (Palau i Roses) i
l’altre, per ponent (Palau, Torroelles, Vilagut i Sant Joan ses Closes).
12.
Via pública de la Selva al cortal de la Celleria
Reiteradament citat, el cortal
del cellerer era una casa aïllada i propera a la Selva, possiblement
desapareguda, almenys no identificada, en la qual els vilatans de la rodalia
dipositaven la seva part corresponent de la collita.
13.
Via pública de la Selva al cortal d’en Rocafort
Comunicava el caseriu de la
Selva amb el cortal d’en Rocafort, que no podem identificar amb cap edifici,
però que quedava situat a la batllia de Sant Romà. Així doncs, es tractaria una
variant del camí principal a dita heretat.
14.
Via pública de la Selva a l’església i la rectoria
Tram curt que comunicava una part del caseriu del nucli
de la Selva amb l’actual capella de Sant Sebastià, antany parròquia de Sant
Esteve de Mata i aïllada d’altres edificis …nord
amb la via pública que va cap a l’església i la casa de la rectoria...
15.
Via pública de la Selva a Montroses o ses Mates
Mateix recorregut que
comunicava la Selva amb Armenrodes, on es trobava emplaçat el mas de Montroses
o de ses Mates, avui conegut com mas Felip. Era un dels camins més transitats
del districte i servia d’enllaç per a altres itineraris.
16.
Via pública de la Selva a Calvons
S’iniciava a la font del
Lledoners, passava pel davant la capella de Sant Sebastià i comunicava les
diferents vinyes, camps i masos existents fins a l’horta d’en Cervera, avui
tots enrunats. Era una de les vies més curtes i transitades de la Selva.
17.
Via pública de la Selva a Roses
S’iniciava als Gínjols,
passava pel coll de la Torre, els Estrúmbols i s’enfilava pel serrat de la
Glòria amb dues variants; una pel coll de Sant Genís i l’altra, apta per
carruatges, sortia a l’actual carretera de Roses a Cadaqués, a l’alçada del
castell de Bufalaranya.
18.
Via pública de la Selva a Sitges
Eix transversal que comunicava
el monestir amb el veïnat de Sitges, passant per Armenrodes i resseguint el
curs de la riera de Rubiés, a trams flanquejat de mur de paret seca. Abans del
salt de l’Aigua, el camí s’enfilava pel rec de Torrentbós i sortia a Perafita.
19.
Via pública de la Selva a Cadaqués
Mateix traçat que el camí que
menava a la muntanya de Sant Baldiri, passant pel Torrelló, des d’on carenava
fins al mas de Trullols (Bufadors), on un brancall esquerrà menava fins a
Cadaqués. Se n’ha conservat el traçat actual, en bona part coincident amb el
GR-92.
20.
Via pública de la Selva a Palau
S’enfilava pel camí de Sant
Pere de Rodes i continuava per Santa Creu i el Mas Ventós; travessava la font i
els plataners, baixava per la Verdera, la muntanya d’en Caselles i part del Bac
fins a Palau. Amb poques variants concorda amb el traçat actual.
21.
Via pública de la Selva a Castelló
Dues variants, una a partir
del coll de Sant Genís i Roses, apta per a carruatges i vorejant l’estany de Castelló
per llevant i, l’altra, que únicament es podia fer a peu i que baixava a la
plana a partir del mateix traçat de Santa Creu de Rodes, tot vorejant l’estany
de Castelló per llevant.
22.
Via pública de la Selva a sa Torre
Coincideix amb el primer tram
del camí vell que mena de la Selva a Roses fins arribar al cim del serrat, que
canvia de terme i de vessant, avui conegut com el coll de la Torre, des del
qual es domina el curs baix de la riera de Rubiés, antany el veïnat
d’Armenrodes.
23.
Via pública de la Selva a Mascorts
Mateix recorregut que la
carretera de la Selva a Roses passant pel castell de Bufalaranya, abans del
qual es troba un trencant dretà que menava al mas Corts (Mascorts), situat als
primers estreps de serrat de can Berta i avui reduït a quatre parets.
24.
Via pública de la Selva a Casadalt
Creiem que es tractava del
mateix camí que menava a mas Batlle, aleshores pertanyent a la família
Caselles, àlies Casadalt. En aquest cas, el primer tram de traçat coincidiria
amb l’itinerari de la Selva a Sant Romà, amb el brancall dretà que condueix a
l’heretat.
25.
Via pública de la Selva al Mar a port Llen
Seguia el mateix traçat de la
carretera que mena de la Selva de Mar al Port de la Selva, totalment encaixada
entre murs de paret seca que delimitava les finques immediates, part dels quals
encara es conserven dempeus.
26.
Via pública de la Selva a Gorguesic
Comunicava la batllia de la
Selva amb Gorguesic, un petit paratge de camps i vinyes a migdia del caseriu,
passant pel costat del molí del Salt de l’Aigua. Seguia un traçat paral·lel a
la riera, en part encara existent, que enllaçava a la via pública de Sant Romà.
27.
Via pública de la Selva a Armenrodes
S’iniciava a la Selva, en
direcció al camí públic de Roses, fins al coll de la Torre, on prenia un
brancall esquerrà que, en pocs minuts, arribava al veïnat d’Armenrodes (avui
conegut com el camí de Montroses). Es perllongava per la riera de Rubiés i
continuava fins a Sant Baldiri.
28.
Via pública de la Selva a Sant Pere de Rodes
Existeixen dues variants; una
que passava per la capella de Sant Sebastià i l’altra, per la font del Mollor.
Més endavant s’unificaven i travessaven al terme de Gatiens, anant a sortir al
coll del Bosc. Concorda amb l’actual traçat de la Selva al monestir.
29.
Via pública de la Vall a Sant Pere de Rodes
S’inicia a la font d’en Beu i
Tapa, segueix paral·lel al rec de la Sagristia, travessa uns grans castanyers i
s’enfila per roca Plana i la capçalera de Boet fins arribar dessota el
monestir. El recorregut antic era pràcticament idèntic a l’actual.
30.
Via pública de la Vall a la font de Cloells
El primer tram resseguia el
mateix camí que mena al coll del Perer, divisori amb Llançà, on canviava
bruscament de direcció vers la roca Galera. A mig camí es troba la font,
coberta de lloses. Actualment s’ha netejat i hi ha un corriol que passa per
davant mateix de l’aqüífer.
31.
Via pública de la Vall a sa Planiola
Creiem que era una via
secundària que enllaçava la Vall amb el camí de Sant Pere de Rodes, a l’alçada
de Rocaplana. Sa Planiola podria correspondre als replans del rec de
Comaselena, just abans d’arribar a les cases de la Vall, on es conreaven vinyes
i horts.
32.
Via pública de la Vall a Sitges
Era el resultat final
d’unificar diverses vies públiques; primer, de la Vall a la Selva pel coll de
la Goita; a Armenrodes, per una variant del
coll de la Torre, i d’Armenrodes a la riera de Rubiés, el brancall dretà
de Torrentó i rec amunt per anar a sortir a la Perafita.
33.
Via pública de la Vall a Llançà
Existia la variant interior
del coll del Perer, ja descrita, que entrava a Llançà pel rec del Merdissó, i
la litoral, que resseguia la façana marítima, més o menys concordant amb
l’actual camí de Ronda. Al coll de la Farella, s’esbrancava amb els vials de la
Vila i del Port de Mar.
34.
Via pública de la Vall a La Selva
Seguia el curs de la riera de
la Vall, passava pel molí d’en Pairet, sobre el mas de Canavall i Passallops,
on canviava de vessant pel coll de la Goita i vorejava el serrat de la Glòria
fins a la Selva. Excepte algun tram recuperat pels caçadors locals, la resta és
irreconeixible.
35.
Via pública de la Vall al Mar (Port de la Vall)
Transcorria paral·lel a la
riera, però a la part contrària de l’actual carretera. Passava per davant del
molí d’en Pairet, seguint un corriol que s’ha conservat fins als nostres dies.
Dues bifurcacions oposades s’allargaven fins a Llançà i Port Llen, actual Port
de la Selva.
36.
Via pública de Sant Romà al coll de Sant Genís
Existien dues variants; una
que enllaçava amb el camí de la Selva a Roses, passant per Sant Genís i,
l’altra, més accidentada, que els selvatans coneixen com el camí dels Gorgs,
que s’enfila muntanya amunt resseguint els curs d’aquesta torrentera.
37.
Via pública de Sant Romà a sa Torre
Hi havia dues variants; una
que arribava al coll de la Torre pel mateix traçat de la Selva de Mar i,
l’altra, que vorejava el serrat de la Glòria per la vessant oposada, part de la
qual concordava amb el camí de Roses (segons el selvatans, antiga carretera
Vella).
38.
Via pública de Sant Romà al Triall
Mateix camí principal que
comunicava la Selva amb Sant Romà. Arribats al mas Surià (avui Estela), hi
havia un brancall esquerrà que flanquejava els primers estreps del serrat de la
Guerra, antany molt conreat de vinyes i oliveres.
39.
Via pública de Sant Romà a la Selva i Sant Pere de Rodes
Dos quilòmetres de camí pla,
ample i ben fressat, que comunicava ambdós nuclis de població concordant amb
l’actual traçat que passa pel coll del Molí, després travessa la Selva, la font
del Mollor i s’enfila pel camí de Gatiens per anar a sortir al coll del Bosc.
40.
Via pública de Sant Baldiri a Taballera
Itinerari conservat fins als
nostres dies, coincident amb l’actual GR-92, que passa per la capella i el Mas
Paltré, on, després d’un planer, baixa zigzaguejant a cala Taballera, antany
plegada de botigues de pesca. El corriol continua vers el mas de la Birba i
Cadaqués.
41.
Via pública de Sant Baldiri al coll de Cobertella
Via secundària que comunicava
Sant Baldiri amb el mas de Cobertella (Puignau), amb la bifurcació esquerrana
que mena a puig Llaures i puig Gros, on es troben diversos masos i corrals
medievals, aleshores no coincident amb l’actual camí del mas al Port de la
Selva.
42.
Via pública de Sant Baldiri a la Selva
S’iniciava a la capella de
Sant Baldiri, travessava el Torrelló i la costa de l’Oratori, baixava a la
riera de Rubiés i seguia el mateix traçat d’Armenrodes, per entrar a la Selva a
partir del mas de la Fàbrega. Actualment, s’ha recuperat i netejat bona part
d’aquest recorregut.
43.
Via pública de Sitges a Ullastre Corba
Via secundària per accedir a
diverses vinyes del veïnat de Sitges, situades a l’anomenat pla d’en Baquet.
Creiem que es tractava d’un altiplà que s’esbranca del puig Bufadors i la Perafita,
dessota del qual es troba la cova de les Encantades.
44.
Via pública de Sitges a la Vinya Vella
Comunicava els masos de Sitges
amb el coll de la Vinya Vella, un vial que segurament coincidia amb l’actual
tram de carretera asfaltada que mena de la Perafita fins al trencall de Pení
(coll de la Vinya Vella). Més avall, enllaçava amb el camí de la Selva a Roses.
45.
Via pública de Rubiés a ses Rieres
Serpentejava bona part de la
riera de Rubiés, des d’Armenrodes (Montroses) fins a les proximitats del salt
de la Gorga (Spendit), un veïnat
medieval conegut per ses Rieres, poc habitat en temps del capbreu, coincident
en bona part amb el camí de Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada